jo seria el patró
d'aquell vaixell que es veu a l'horitzó
aniria més lluny que l'horitzó
per donar-lo altre cop
-noies de tots els ports
faria mirallets amb llurs ulls
i els meus ulls
les sabria albirar
de dalt del pal més alt
cantaria cançons com els marins de guerra:
duria uns pantalons acampanats de baix
Poema de Joan Salvat-Papasseit a Pere Coromines.
Pesombra. Poemes d'amor, passió i mort. Ediciones Áltera. Barcelona, 1998.

d'aquell vaixell que es veu a l'horitzó
aniria més lluny que l'horitzó
donaria a les noies el meu cor
i el tornaria a prendreper donar-lo altre cop
-noies de tots els ports
faria mirallets amb llurs ulls
i els meus ulls
les sabria albirar
de dalt del pal més alt
cantaria cançons com els marins de guerra:
duria uns pantalons acampanats de baix
NI SABRIA ELS MEUS FILLS
QUAN TORNARIA A TERRAPoema de Joan Salvat-Papasseit a Pere Coromines.
Pesombra. Poemes d'amor, passió i mort. Ediciones Áltera. Barcelona, 1998.

1 comentaris:
Oh, mariner
de cor valent
navegant dia i nit...
Publica un comentari