Centenari del naixement de Mercè Rodoreda i Gurguí (1908-1983)

L'any Rodoreda es va encetar amb l'estrena al Teatre Nacional de Catalunya de La plaça del Diamant, una de les novel·les més significatives de l'escriptora barcelonina.

De l'adaptació teatral se n'ha encarregat Josep M. Benet i Jornet, mentre que la direcció ha anat a càrrec de Toni Casares. I val a dir que el resultat final és notable. La posada en escena et trasllada perfectament a la vida dels carrers del barri de Gràcia, alhora que l'acció que s'hi desenvolupa esdevé talment com si l'enregistréssim d'amagat mitjançant una càmara domèstica.

He de confessar, que va ser l'obra de teatre la que em va empènyer a llegir la novel·la, i no a l'inrevés com passa la majoria de les vegades. I potser és precisament aquest ordre dels factors el que m'ha portat a fer una valoració tan positiva de l'adaptació teatral. Òbviament, sempre hi ha els que filen més prim i que fan valdre la pròpia experiència per a fer-se escoltar, tot emmarcant la crítica dins d'una espiral de tecnicismes petulants.

En qualsevol cas, és una obra que retrata amb força precisió tots els personatges. I en aquí, una felicitació a tots els actors i actrius que els interpreten amb tant d'encert. Se'm farà molt difícil anar a veure qualsevol altra adaptació i desvincular la Natàlia (la protagonista), de la Sílvia Bel (l'actriu), i el mateix succeeix amb la resta de personatges: la Sra. Enriqueta (Mercè Arànega), l'Antoni (Carles Martínez), el Quimet (Marc Martínez),...

Certament, penso que les propostes sorgides del Nacional, segueixen la línia que han de seguir, és a dir, que fugen de les estridències i l'experimentació per afrontar el repte d'acostar-nos als més grans de la nostra literatura. Òbviament, això retalla les expectatives creacionistes dels seus agents, però hem de ser conscients del què representen aquestes obres en el gruix de la nostra producció teatral. Llavors, queda entès que acompleixen una funció molt determinada i que, justament per això, esdevenen imprescindibles.

L'adaptació teatral de La plaça del Diamant ja ha iniciat el circuït itinerant pels diferents teatres del país, així que per aquells que encara no l'hagin vista, els recomano que estiguin atents a la programació dels propers dies, no es dongui el cas que passi per les seves poblacions i se'n quedin amb les ganes. Amb tot, poden anar fent boca amb la novel·la original, que veritablement, esdevé una de les obres cabdals de la nostra literatura contemporània.

Espero que els hi vagi de gust.